18.2.07
Adicte
Adicte. Adicte a tu. Que va ser allò? Em fas ballar el cap. Em perdo per culpa teva. Ho veus? Ho saps? Ho vols? Jugues amb mi? Necessito respostes. Necessito sinceritat. Prous jocs. Ensenya'm les normes. Vull jugar, però bé.
11.2.07
Caus
Curiós com desfallies ahir com vaig predir. Curiós com intentaves aferrar-te a mí com si no hagués passat res. Curiós com no vaig poder evitar aconsellar-te, ajudar-te. Curiós com t'afanyaves a amagar les teves ferides. Curiosa màscara de ferro. No n'aprens.
9.2.07
Carnaval
Amagada rere una cortina no deixes que et veiem, ens mostres un altre tu, algú que creus millor. No és així. Vaig mirar sota el teu vel i em va agradar. T'agradaria ser com elles, tan descontrolades, i les imites. Elles se'n adonen, jo me'n adono, ells no. Falsedat. Enganyifa. Et desconsideren. Sigues tu mateixa. Guarda la mascara i mostra't tal com ets. Tal i com et vaig veure aquella nit. Com et vaig olorar.
Ara ja t'has perdut per mi, però segueixo volent la teva felicitat. Sempre busco el millor pels altres, a diferència de tu. Mira pels demés. T'aprofites i perds. És felicitat això que vius? Només és satisfacció. Puntual. Efímera. T'estimbaràs aviat. Canvia de rumb.
Ara ja t'has perdut per mi, però segueixo volent la teva felicitat. Sempre busco el millor pels altres, a diferència de tu. Mira pels demés. T'aprofites i perds. És felicitat això que vius? Només és satisfacció. Puntual. Efímera. T'estimbaràs aviat. Canvia de rumb.
29.1.07
Que fas?
Vens, te'n vas, tornes però no et quedes gaire temps. T'aprofites, em confons, m'enganyes. Ets molt aprop però no puc atansar-te, i es que només es tracta d'una façana. Que vols? Quina finalitat té tot plegat si ni m'estimes ni confies. No sóc l'amant ni el confident però em tractes com si fos els dos. Que guanyes? Fer-me mal. Tot i així ho passo per alt, per estar amb tu, encara que no et pugui tocar, encara que no et pugui parlar, em deleix veure't. T'estimo. T'odio. Ho ets tot.
22.11.06
1.11.06
Democràcia?
Avui molta gent delega el seu poder de decisió en mans de uns pocs ciutadans en aquest sistema de govern que anomenem democràcia. Però realment vivim en una democràcia justa?
Democràcia vol dir literalment 'govern del poble' i es defineix com el sistema polític on el poble intervé en el govern i en l'elecció d'uns representants. Aquesta definició és molt vaga i accepta moltes interpretacions, així, podem afirmar que sí que ens trobem en una democràcia ja que cada tant anem a votar (és a dir, intervenim en el govern) i deleguem la responsabilitat de governar a unes quantes (moltes, segons que definim com governar) persones.
Tot i així, realment intervé activament el poble en política? No. En la democràcia representativa actual ens limitem a escollir un ens polític que a partir d'aquí escollirà per nosaltres, perdent el nostre poder de decisió. L'escassa convocació de referèndums i el poc cas que fa la classe política de les demandes socials (sempre i quan no es trobin en campanya) fa que la majoria de persones que componen el conglomerat social de l'estat no tinguin oportunitat d'expressar la seva opinió.
La democràcia actual comporta una igualtat de drets però no pas una igualtat d'oportunitats. Tothom és igual davant la llei però el poder econòmic és factor clau davant les implicacions d'aquesta llei.
D'altra banda, i parlant ja només del que passarà d'aqui unes hores, el sistema electoral actual és totalment injust i en favor de les majories parlamentàries. Tot els ciutadans de Catalunya tenen el mateix dret a votar, però el vot d'un ciutadà de Barcelona no val el mateix que el d'un de Lleida. A més, tot i estar en una democràcia, no tohom pot arribar a representar el poble català. No tothom pot ser president de la Generalitat. Aquesta injusticia electoral es basa en tres factors clau: la divisió per circumscripcions, la llei d'Hondt i el llindar del 3%.
La divisió per circumscripcions fa que el vot d'un ciutadà de la circumscripció de Barcelona sigui menys necessari que el d'un de la circumscripció de Girona, Lleida o Tarragona. Això es deu a que es reparteixen els escons del parlament pels vots de cada circumscripció i no pas pel còmput global de vots i a que aquests escons no són proporcionals al nombre d'habitants de cada circumscripció. Dels 135 escons del Parlament de Catalunya, 85 van per Barcelona, 17 per a Girona, 15 a Lleida i 18 a Tarragona. Així és molt més fàcil aconseguir un escó a Lleida que no pas a Barcelona ja que hi ha menys votants per escó, i amb un nombre proporcional de vots a ambdues circumscripcions n’aconsegueixes més a Lleida.
Això fa que els resultats no tinguin perque ser equiparables als vots rebuts, com va passar al 2003. Si en comptes d'aquest sistema injust es repartissin els escons sobre el total de vots emesos aquests serien proporcionals al nombre de vots:
D'aquesta forma cada vot valdria el mateix en termes d'escons però el sistema de repartiment d'escons es sustenta en un mètode imposat per CIU anomenat llei d'Hondt. Aquest mètode afavoreix els partits majoritaris, que aconsegueixen més escons quan més vots tinguin. CIU va establir aquest mètode per les circumstàncies del moment, ja que així s'assegurava la victòria en front els partits d'esquerra, que anaven guanyant poder.
Existeixen altre mètodes, alguns més injustos i d'altres totalment neutrals. Un d'aquests mètodes neutrals és el de Saint-Laguè, que a més d'assignar escons de manera més proporcional evita les paradoxes que es poden donar fent servir mètodes de residu més gran. Veiem com es repartirien els escons sobre el total de vots fent servir la llei d'Hondt o al de Saint-Laguè:
Es pot apreciar com un partit minoritari com és Els Verds - Alternativa Ecologista (EV-AE) aconseguiria un diputat al parlament i, en conseqüència, una opinió dins el govern. A més aquest diputat podria arribar a ser decisiu en alguns temes.
S'observa, però, que ni amb un sistema de repartiment d'escons neutre és possible assolir un diputat al parlament existint el llindar del 3%. EV-AE no hauria aconseguit aquest escò, que s'hauria quedat CIU, degut a que no ha rebut un mínim del 3% dels vots totals (3.280.271).
Aquest llindar mínim es va establir per a evitar una excessiva dispersió de partits al Parlament, tot i que només serveix per afavorir als partits majoritaris i evitar que nous partits, amb menys vots que els cinc de sempre, aconsegueixin un diputat.
Deixant a un costat si la democràcia en la que vivim és prou participativa (que no ho és), és veu clarament la desigualtat electoral, ja sigui per part dels votants o dels candidats. Per una banda, no tots els vots valen el mateix. Per l'altre, no tothom pot aconseguir ser president.
Aquestes tres injusticies són només unes dins el conglomerat electoral i com ja he dit els partits tenen els mateixos drets, però no les mateixes oportunitats, i això es veu clarament en el ressò mediàtic que poden obtenir partits amb molts diners i com molts dels partits minoritaris resten invisibles per la majoria de la població.
Democràcia vol dir literalment 'govern del poble' i es defineix com el sistema polític on el poble intervé en el govern i en l'elecció d'uns representants. Aquesta definició és molt vaga i accepta moltes interpretacions, així, podem afirmar que sí que ens trobem en una democràcia ja que cada tant anem a votar (és a dir, intervenim en el govern) i deleguem la responsabilitat de governar a unes quantes (moltes, segons que definim com governar) persones.
Tot i així, realment intervé activament el poble en política? No. En la democràcia representativa actual ens limitem a escollir un ens polític que a partir d'aquí escollirà per nosaltres, perdent el nostre poder de decisió. L'escassa convocació de referèndums i el poc cas que fa la classe política de les demandes socials (sempre i quan no es trobin en campanya) fa que la majoria de persones que componen el conglomerat social de l'estat no tinguin oportunitat d'expressar la seva opinió.
La democràcia actual comporta una igualtat de drets però no pas una igualtat d'oportunitats. Tothom és igual davant la llei però el poder econòmic és factor clau davant les implicacions d'aquesta llei.
D'altra banda, i parlant ja només del que passarà d'aqui unes hores, el sistema electoral actual és totalment injust i en favor de les majories parlamentàries. Tot els ciutadans de Catalunya tenen el mateix dret a votar, però el vot d'un ciutadà de Barcelona no val el mateix que el d'un de Lleida. A més, tot i estar en una democràcia, no tohom pot arribar a representar el poble català. No tothom pot ser president de la Generalitat. Aquesta injusticia electoral es basa en tres factors clau: la divisió per circumscripcions, la llei d'Hondt i el llindar del 3%.
La divisió per circumscripcions fa que el vot d'un ciutadà de la circumscripció de Barcelona sigui menys necessari que el d'un de la circumscripció de Girona, Lleida o Tarragona. Això es deu a que es reparteixen els escons del parlament pels vots de cada circumscripció i no pas pel còmput global de vots i a que aquests escons no són proporcionals al nombre d'habitants de cada circumscripció. Dels 135 escons del Parlament de Catalunya, 85 van per Barcelona, 17 per a Girona, 15 a Lleida i 18 a Tarragona. Així és molt més fàcil aconseguir un escó a Lleida que no pas a Barcelona ja que hi ha menys votants per escó, i amb un nombre proporcional de vots a ambdues circumscripcions n’aconsegueixes més a Lleida.
Això fa que els resultats no tinguin perque ser equiparables als vots rebuts, com va passar al 2003. Si en comptes d'aquest sistema injust es repartissin els escons sobre el total de vots emesos aquests serien proporcionals al nombre de vots:
| Vots | circumscripció | total | |
| PSC | 1.031.454 | 42 | 43 |
| CIU | 1.024.425 | 46 | 43 |
| ERC | 544.324 | 23 | 23 |
| PP | 393.499 | 15 | 16 |
| ICV-EUiA | 241.163 | 9 | 10 |
D'aquesta forma cada vot valdria el mateix en termes d'escons però el sistema de repartiment d'escons es sustenta en un mètode imposat per CIU anomenat llei d'Hondt. Aquest mètode afavoreix els partits majoritaris, que aconsegueixen més escons quan més vots tinguin. CIU va establir aquest mètode per les circumstàncies del moment, ja que així s'assegurava la victòria en front els partits d'esquerra, que anaven guanyant poder.
Existeixen altre mètodes, alguns més injustos i d'altres totalment neutrals. Un d'aquests mètodes neutrals és el de Saint-Laguè, que a més d'assignar escons de manera més proporcional evita les paradoxes que es poden donar fent servir mètodes de residu més gran. Veiem com es repartirien els escons sobre el total de vots fent servir la llei d'Hondt o al de Saint-Laguè:
| Vots | Hondt | Saint-Laguè | |
| PSC | 1.031.454 | 43 | 43 |
| CIU | 1.024.425 | 43 | 42 |
| ERC | 544.324 | 23 | 23 |
| PP | 393.499 | 16 | 16 |
| ICV-EUiA | 241.163 | 10 | 10 |
| EV-AE | 18.470 | 0 | 1 |
Es pot apreciar com un partit minoritari com és Els Verds - Alternativa Ecologista (EV-AE) aconseguiria un diputat al parlament i, en conseqüència, una opinió dins el govern. A més aquest diputat podria arribar a ser decisiu en alguns temes.
S'observa, però, que ni amb un sistema de repartiment d'escons neutre és possible assolir un diputat al parlament existint el llindar del 3%. EV-AE no hauria aconseguit aquest escò, que s'hauria quedat CIU, degut a que no ha rebut un mínim del 3% dels vots totals (3.280.271).
Aquest llindar mínim es va establir per a evitar una excessiva dispersió de partits al Parlament, tot i que només serveix per afavorir als partits majoritaris i evitar que nous partits, amb menys vots que els cinc de sempre, aconsegueixin un diputat.
Deixant a un costat si la democràcia en la que vivim és prou participativa (que no ho és), és veu clarament la desigualtat electoral, ja sigui per part dels votants o dels candidats. Per una banda, no tots els vots valen el mateix. Per l'altre, no tothom pot aconseguir ser president.
Aquestes tres injusticies són només unes dins el conglomerat electoral i com ja he dit els partits tenen els mateixos drets, però no les mateixes oportunitats, i això es veu clarament en el ressò mediàtic que poden obtenir partits amb molts diners i com molts dels partits minoritaris resten invisibles per la majoria de la població.
Subscribe to:
Posts (Atom)
